Inca des de la dècada dels cinquanta ha anat canviant la seva fesomia de forma accelerada. El canvis que s´han produït han sigut gairebé molt poc encertats, molt lluny de les característiques
arquitectòniques pròpies d´Inca i de Mallorca en general. S´han fet catàlegs de protecció d´edificis
però tanmateix molt minsos. No s´ha fet per protegir barris i carrers, ni tampoc el patrimoni industria (antigues fàbriques de calçat i tèxtil). Els interessos econòmics d´uns pocs i el mal gust han provocat la pèrdua de la identitat. Avui començam amb l´antiga plaça dels Pins, de José Antonio i actualment de Mallorca. Les màquines excavadores dels americans, que havien muntat una base al Puig Major, s´en cuidaren de destruir l´emblemàtica plaça , plena de pins, l´edifici de l´antiga biblioteca edifici, els bancs de pedra....Desapareixia l´imatge plena de records per tota una generació d´inquers.. Tan sols calia fer petites transformacions, però............Es va buidar la plaça, i quedar com un clot. La construcció quedà de tal manera que la gent li deia la plaça de "los ahorcados" o "el Valle de los caidos". Tanmateix mai s´arribà a acabar. Hi a la fí," els disbarats, dels disbarats"el bòdrio d´Inca"" el niu d´ametrelladores"..Es buidà més la plaça, llevaren els arbres i destruïren la segona plaça per a fer aparcaments subterrànies, amb goteres. "Una de les vergonyes d´Inca".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada