CAL SALVAR SON BORDILS D´INCA

Una de les possessions més emblemàtiques d´Inca amenaça ruïna. Aquesta possessió dels alcines, fou donada en herència per la darrera de la saga a un capella molt acostat a l´Opus Dei, després de molts de plets amb familiars de la dita família. Però amb la condició de que a Son Bordils es duria a terme una residència de la tercera edat. No es va complir, la Fundació del Opus va vendre una part de la finca i feu donació dels doblers per ampliar la residència Miquel Mir i tenir uns representants a la junta del Patronat. Ara davant les protestes de l´oposició en general l´ajuntament i la Fundació de l´Opus "tiren les pilotes fora". L´ajuntament vol obligar? que la Fundació pagui les despeses dels Opus deistes, però diuen que no tenen doblers! L´Opus no té doblers! tanmateix tan l´ajuntament com la Fundació no demostren cap interès den conservar un edifici catalogat, del patrimoni inquer.

EL MUR DE LA VERGONYA, D´INCA, ENCARA I LA POBRE PLAÇA DE MALLORCA

És incompressible com un ajuntament és passa la llei pel forro, evadint part dels carrers i tant frescs. Si això ho hagués fet un ciutadà, sobretot que no tengués poder, en aquest moment seria multat i obligat a derruir l´il.legalitat. I el PP igual que no passàs res. Se´n foten de tot!. Es clar que estan acostumats. Molesten als veïnats amb les obres que no acaben mai, amb les infiltracions d´aigua a les cases que revolten el "bodrio" i l´únic que diuen : hi haurà indemnitzacions! però és molt bo de fer amb els doblers dels altres, del poble, que com sempre ha de pagar les barbaritats d´uns inútils? Tot la història d´aquesta obra ha sigut molt confusa i s´ha prestat a tenir mals pensaments. . Ara es comenta que l ´empresa valenciana Mercadona no li interessa muntà el negoci. És la crisi
L¨altra vergonya d´Inca la pobre plaça de Mallorca resulta que per entrar-hi has de dur un paraigües si no es vols banyar.. Val més no parlar de la fesomia de l´exterior perquè fa pena pels que estimen Inca.
Demanaria al consistori inquer que no faci més obres d´embelliment?Què no destrossi més el nostre poble d´Inca, que es limití a mantenir en bon estat el que hi ha. El Principal, Son Bordils ...

GABRIEL TORRENS LLOMPART. Tinent coronel de la Guàrdia Republicana

Gabriel Torrens Llompart. Un personatge desconegut per amí, fins que Antònia Mercadal em donà dades. Nat a Inca. I la gran sorpresa fou quan em digué que era nebot del Bisbe Llompart.Estudià la carrera militar a Toledo. Arribà al grau de tinent coronel de la Guàrdia Civil (Guàrdia Republicana). És casà amb Maruja Ruiz de Lanjaron afiliada a les Joventuts Socialistes Unificades, on la conegué quan fou destinat a Granada. Fou destinat a Astúries durant la revolució. Davant la repressió de les tropes dirigides per Franco, Gabriel es passà als revoltats, per tal cosa se li feu Consell de Guerra i condemnat a mort. Amb el triomf del Front Popular aconseguir l´ amnistia. So.licitada pels socialistes de Cartegena. És destinat a la Guàrdia Republicana i molt prest es ascendit a capità i comandant. Participà a la Guerra Civil amb les tropes republicanes . El 1938 es elegit cap de la policia del Madrid sitiat per les tropes franquistes. En acabar la guerra pogué exiliarse a França, on hi viven els seus dos fills.

PRESENTACIÓ "OMBRES DE TARDOR "DE JAUME ARMENGOL

El proper dia 18 a les 20h hi haurà la presentació de "Ombres de Tardor" de Jaume Armengol i Coll al "Convent", plaça de l´Àngel d´Inca. Serà presentat per Lluís Maicas ..

Cal protegir el Patrimoni Industrial

Inca ha estat una ciutat sobre tot industrial, concretament en el sector del calçat. Des de la creació per part del mestre Antoni Fluxà de la primera fàbrica , el nombre de tallers anaren augmentant, essent la població més industrial de Mallorca. Tanmateix això feu que Inca augmentàs la població, en part per la immigració. Fàbriques com la de can Gelabert, "Piquero", de can Beltran, Puig, Pujades, Can Melis, Can Payeras, Pujol....continuaren la labor de Fluxà. Inca vivia de la sabata i el comerç. Malauradament tot aquest patrimoni , aqust paisatge industrial ha anat desapareixent, quedant tan sols les fàbriques Fluxà, (Lotusse Camper), Barrats i poques més.. A part de fer el museu de la sabata, s´ha de dur a terme un estudi a fi de protegir algunes fàbriques ( que són patrimoni ), tal com han fet ciutats industrials com Barcelona , Sabadell, Terrassa entra altres conservant no tan sols la maquinària, eines.... sinó també els edifici s. No s´ha de perdre l´imatge que ha caracteritzat Inca. Ciutat de la sabata. L´Ajuntament té la paraula.

L´Església de Santa Maria la Major i el Convent de Sant Bartomeu són BIC

El Consell de Mallorca ha aprovat la declaració de Bé d´Interès Cultural de l´església de Santa Maria la Major i el convent de Sant Bartomeu. Això fou una petició del PSOE feta el 2005. També s´ha aconseguit inicià un expedient de protecció de les síquies dels Quanants. Sol.licitaren també la declaració de BIC del convent de Sant Francesc , el conjunt del Serral, la Font de la Canaleta i el Teatre Principal.

EL CATALÀ A LA SALUT PÚBLICA. Tots a la concentració

ALS INQUERS A LA FOSSA DE PORRERES

A la fí.l´Associació de la Memòria Històrica i els familiars dels inquers desapareguts o assassinats als murs del cementiri de Porreres hauran aconseguit fer JUSTÍCIA i que es restes dels sers estimats que lluitaren per les llibertats, per la justícia i per una societat més justa puguin reposar dignament. Als familiars que tan han sofert, al manco ho podran calmar. Recordem que els inquers desapareguts foren Andreu París Martorell, Bernat Mateu Ferrer, Josep, Emili i Antoni Sancho Forges, Antonio Rubio Aragón, Ramon Rodríguez Quiroga i Llorenç Martorell Suàrez de Moscari.
Ara poden dir que és un fet. La primera fossa que s'obrirà serà la de Porreres.

DESPRÉS DEL 18 DE JULIOL: EMPRESONATS I ASSASSINATS

El 18 de juliol de 1936 els feixistes d´Inca tenien fetes les llistes "negres" i estaven preparats per apoderar-se d´Inca, tan sols esperaven una ordre del general Goded . A les 6 del matí del 19 de juliol els militars i els falangistes ocupen els punts estratègics de la Ciutat. A les 8 el general Goded publica el "Decreto". Elsl falangistes comandats per Canuto Boloqui surten de l´Església de santa Maria la Major armats amb pistoles i s´enfilen cap el local socialista i de la societat de La Justícia, on detenen als líders, com Andreu París, germans Sancho, Reynés, Tomàs Corró.i els lliuren a la caserna General Luque, i la guàrdia Civil se´n dur cap a la presó de sant Domingo a Miquel Mercadal. Es controlà l´Ateneu i totes les societats obreres. Els militars i els falangistes ocupen l´Ajuntament i obliguen pistola en mà al batle legal Pere Capó a lliurà la vara i retiren la bandera republicana. La població plena de por s´amaga. El 21 es nombrat batle Juan Erasmo. La vaga obrera fracassa davant actuació dels feixistes i són detinguts alguns obrers que instigaven a l´aturada com Diego Martínez López de la Justícia.
Els següents dies són detinguts els germans Gabriel i Bartomeu Buades "Sot", Llorenç Beltran "Barbó", els germans Llompart........ El mes d´agosts quan les detencions es fan massives i els presons d´Inca romanen plenes. Són detinguts entre altres Antoni Mateu al Port de Pollença
Bernat Mateu i el seu cunyat Andreu París, refugiats a la seva finca de son Ravenet, són descoberts i és lliuren a la guàrdia civil: els germans Tortella i el seu cunyat Beltran Salas són detinguts a la seva finca: falangistes i la guàrdia civil es presenten a la casa dels germans Sancho i els duen a sant Domingo; l´ex batle Pere Capó és també empresonat. Al mes de setembre i octubre els toca el torn els ex batles Miquel Pujadas i Miquel Beltran, "Puigboter". Tots els líders, afiliats, simpatitzants de la República són detinguts.(més de 2oo persones són empresonades). Molts d´inquers són enviats als fronts peninsulars. El terror és total. Mentre els familiars ploren, els feixistes duen a terme desfilades i celebracions religioses. Els principals líders frontpopulistes són traslladats a les presons de Palma.

EL MUR DE LA VERGONYA D´INCA. CAL DESTRUIR-LO

El govern municipal del PP, no escolta ningú, ha rebut crítiques dels partits de l´oposició inquera, dels ciutadans i ha estat denunciat pel propi Consell Insular, per la il.legalitat comesa d esvair amb un gran mur el carrer del Born i Sant Francesc.
Ara s´ha constituït una plataforma ciutadana , a fí de derruir el mur de la vergonya del carrer del Born.
Cal organitzar actes de protestes contundents davant la prepotència del PP inquer. Són massa, els desastres que han duit a terme a Inca. recordem la plaça? Mallorca, el pas de la via del tren, el safareig de la plaça de Santa Maria la Major.......

JAUME ARMENGOL I "OMBRES DE TARDOR"

Jaume Armengol i Coll, inquer, escriptor, polític i activista cultural. Guanyà el premi de novel.la Ciutat de Palma amb "Els Dies"i el premi les Illes de Cantonigros de poesia "El Caminant Perdut". Ha publicat també llibres d´assaig entre altres. Com polític fou regidor diverses vegades i batle d´Inca (1991-1995). Com activista cultural fou president de l´Obra Cultural d´Inca. Prest es publicarà la seva última novel.la "Ombres de Tardor".

ELS FATXES-ESPANYOLISTES (PAGATS) SIGNEN UN MANIFEST CONTRA LA LLENGUA CATALANA

Els pseudo intel.lectuals espanyolistes signen un manifest contra la llengua catalana. Són quatre replegats, pagats, com Boadella(Que no el volen ni els mateixos companys del s Joglars), Mario Vargas Llosa, un escriptor de dretes que tan poc el volen a Perú; Fernando Zapater i "cierra España"un boig ple d´odi contra els catalans, vascos..., com la Rosa Diez que enyora "La Sección Femenina."......... No se de que esqueixen quan la nostra llengua és encara perseguida. El bilingüisme sempre afavoreix la majoritària. La gran vinguda d´immigrants tampoc ajuda al català. La dificultat és enorme per integrar-los i ho serà fins que llengua catalana no sigui obligatòria emprar-la. En els fons l´unic que volen és el castellà com la "lengua del "imperio". " I los dialectos solo se podran usar en familia". Teniu tan poca credibilitat que cada vegada que obriu la boca ens feis un favor. Si que la "Constitución Española" s´hauria de canviar a fi d´aconseguir el DRET A L¨AUTODETERMINACIÓ i que vos bombin.

ANTONI BESTARD CONTRA LES CURSES DE BOUS JULIOL DE 1920

Antoni Bestard Seguí, anarco-sindicalista, líder de la societat de sabaters La Justícia, i corresponsal a Inca de "Cultura Obrera". Fou afusellat l´estiu de 1937 davant les tàpies del cementiri d´Inca, després d´un Consell de Guerra i de romandre a la presó. El juliol de 1920, poc abans de les festes Populars de Sant Abdon i Senén escrivia un article a "Cultura Obrera" titulat "Aviso Importante" en el que feia una dura crítica a les curses de bous: "El Domingo 18 habrá una corrida de toros en el circo taurino de Inca. El que nunca haya presenciado un espectáculo indigno de hombres, está invitado , en la cual habrá sus distingos entre los concurrentes: gandules, borrachos, trabajadores ignorantes y burgueses que viven del trabajo ageno formando en conjunt un conclomerado de animales irracionales , incapaces de comprender lo repugnante que es una corrida de toros. Pasaron los tiempos en que en los circos romanos, los hombres eran destrozados por las fieras, para diversión de los déspotas y tiranos, dejando para vergüenza y oprobio, esa estela de actos bárbaros y antihumanos, en los cuales el hombre pervertido y degenerado se divierte viendo martirizar un toro, destripar un caballo y la vida de un ser humano espuesta ante las astas de la fiera a rodar por el suelo y mezclarse con la bajeza de sus sentimientos Ja lo sabeis trabajadores, si quereis contemplar un acto de barbarie asistid a los toros. Inca, julio de 1920 Antoni Bestard

LES 65 HORES UN NOU RETROCÉS SOCIAL A L´EUROPA DEL CAPITAL

Què diuen els sindicats? Què diuen els partits d´esquerra?. No caldria que aquests partits fossin més coherents amb el que significa el seu nom?No dona la impressió que estiguin per a dur a terme una vertadera política social. El silenci fa pensar-ho. Els grans sacrificis de la classe treballadora per aconseguir reduir la jornada laboral, per millorar les condicions de vida poden quedar trencats davant la bogeria d´alguns polítics europeus, subordinats al gran capital.

LA DESAPARICIÓ DE LA FONT,ELS ABEURADORS I ELS RENTADORS

La desaparició de la font , els abeuradors i els rentadors es va dur a terme a la dècada dels anys 50. Començava així la destrucció de zones emblemàtiques d´Inca i continuarien amb la plaça Mallorca( abans plaça "dels Porcs, dels Pins".......Era desaparició del nostre patrimoni. Actualment a marxes accelerades.

SALVEM EL JONQUET

NI TEATRES NI CINES A INCA

Inca va gaudir de tres cines i un teatre. Actualment no en queda cap, tots tancaren; primer fou el cine Moderno, després el Mercantil, a continuació el Novedades, derruït per interessos urbanístics i fa prop d´un any l´emblemàtic Teatre Principal. Què passa amb el teatre? I la Fundació , sobretot l´Ajuntament pensa fer qualque cosa per salvar-lo?. Si esperen molt estarà completament en ruïna. Fan enveja pobles més petits que Inca com Alcúdia, Lloseta, Capdepera... que gaudeixen de magnífics auditoriums Els inquers per anar al cine o el teatre han d´anar fora poble.

EL POBLE PER LA LLENGUA CATALANA

PER LA LLIBERTAT DE FRANKI

DIADA .LA NOSTRA LLENGUA AL CARRER

PROCLAMACIÓ DE LA II REPÚBLICA A INCA

El 14 d´abril de 1931 es reb un ordre de Madrid amb motiu de la proclamació de la República en que es nomena Antoni Pou governador civil i Francesc Julià president de la Diputació Provincial. És precisament Francesc Julià qui nomena Antoni Mateu I Ferrer president del Comitè Republicà d´Inca.i li encomana la missió de proclamar la República a Inca i fer-se amb el poder municipal
A les 18´15 hores de dimarts 14 d´abril de 1931, els principals membres del Comitè Republicà entren a la Sala i s´adrecen al balcó. Antoni Mateu hissa la bandera tricolor enmig de l´entusiasme dels nombrosos assistents a la plaça i l´emoció continguda després de tant de temps de lluita per assolí la implantació d´un règim social i democràtic. La bandera tricolor presidint la Sala representava per una gran majoria de ciutadans d´Inca l´esperança i el començament d´un període presidit per la justícia social, la pau, la llibertat els recobrament dels drets de les classes proletàries i mitjanes i la pèrdua de privilegis per part de les classes altes i benestants i del conservadurisme en general.
La plaça Major estava plena de ciutadans. La banda de música va tocar la Marsellesa. S´organitzà una gran manifestació encapçalada pel Comitè Republicà que va recorre als principals carrers de la ciutat i es va dissoldre davant el Casino Republicà.
L´endemà dematí , el Comitè Republicà declarà festiu el capvespre. La celebració va cloure amb el concert que feu a la plaça Major la banda de música del Regiment d¨Inca 62.
A la darrera hora de la tarde es nomenat batle provisional Mateu Pujades Estrany. El 5 és elegit
president del seu partit ,Unió Republicana Federal. El 20 d´abril es constituí una Comissió Gestora
Municipal integrada per les persones següents; Mateu Pujades Estrany, president, i Pere Capó Cantallops i Antoni Mateu Ferrer ,vocals.

LA DESTRUCCIÓ DE LA MEMÒRIA INQUERA

La bogeria , el mal gust i els interessos d´alguns batles han aconseguint canviar l´imatge de la nostra Inca del record. En lloc de protegir han destruït. Així durant el mandat del batle franquista Alfonso Reina va desaparèixer l´antiga plaça del Bestiar o del Pins, la font i els abeuradors, l´illeta, on hi havia el celler de can Artigues, can Fuster, can Vic, can Armengol.......Es construí la gran torre de més de quinze pisos......Amb Antoni Fluxà s´endugueren el "palco" de la plaça de l´Ajuntament; són derruïdes les cases de can Montroig. per edificar un gran edifici... Amb Antoni Pons es va construir l´actual plaça de l ´Ajuntament, semblant a un túmul mortuori...... Rotger de moment ha destruït la plaça del Mercat que feu Alfonso Reina per fer un "monstruositat", a més d´envair més d´un metre del Carrer del Born ( una il.legalitat absoluta). (No oblidem del desastre de la plaça Mallorca) Quins interessos hi ha rera aquest desgavell? Sens dubte obscurs.

LA DESPERSONALITZACIÓ D´INCA

La despersonalització d¨Inca

Inca des de la dècada dels cinquanta ha anat canviant la seva fesomia de forma accelerada. El canvis que s´han produït han sigut gairebé molt poc encertats, molt lluny de les característiques
arquitectòniques pròpies d´Inca i de Mallorca en general. S´han fet catàlegs de protecció d´edificis
però tanmateix molt minsos. No s´ha fet per protegir barris i carrers, ni tampoc el patrimoni industria (antigues fàbriques de calçat i tèxtil). Els interessos econòmics d´uns pocs i el mal gust han provocat la pèrdua de la identitat. Avui començam amb l´antiga plaça dels Pins, de José Antonio i actualment de Mallorca. Les màquines excavadores dels americans, que havien muntat una base al Puig Major, s´en cuidaren de destruir l´emblemàtica plaça , plena de pins, l´edifici de l´antiga biblioteca edifici, els bancs de pedra....Desapareixia l´imatge plena de records per tota una generació d´inquers.. Tan sols calia fer petites transformacions, però............Es va buidar la plaça, i quedar com un clot. La construcció quedà de tal manera que la gent li deia la plaça de "los ahorcados" o "el Valle de los caidos". Tanmateix mai s´arribà a acabar. Hi a la fí," els disbarats, dels disbarats"el bòdrio d´Inca"" el niu d´ametrelladores"..Es buidà més la plaça, llevaren els arbres i destruïren la segona plaça per a fer aparcaments subterrànies, amb goteres. "Una de les vergonyes d´Inca".

Bernat Mateu i Ferrer

Emili Sancho Forgés