dilluns, 10 d’agost del 2009

LA CERÀMICA POPULAR INQUERA.ELS SIURELLS.



Inca fou durant molt de temps la població capdeventera en l´artesenia popular: gerres, plats, siurells...... Aquests artesans formaren durant la baixa Edat Mitjana els gremis de gerrers, que degut a la seva importàcia aconseguiren independitzarse del de Palma.

Amb la desaparició d´aquets, encara , la producció de ceràmica continuà essent juntament amb Portol la més important de Mallorca. Però malauradament a poc a poc el nombre d´artesans anà minvant, fins que sobre la dècada del de 1970 tan sols hi havia tres tallers artesans, can Torrens, can Piritis i cas Segó, i només a can Torrens feien siurells. 

Els siurells inquers es distingien del de Portol pels colors. Als siurells inquers hi havia entre altres colors pinzellades grogues.

Inca té un carrer que recorda els nostres artesans del fang, d´aquí la importància que tingué, el carrer dels Gerrers.

Una altra part del NOSTRE PATRIMONI practicament ha desaparagut. Els ajuntaments no han fet absolutament res per recuperar, la nostra ceràmica popular i sobretot els siurells. No podrien crear un taller ocupacional?

diumenge, 28 de juny del 2009

ELS GEGANTS SABATERS D´INCA








Els Gegants sabaters d´Inca sortiren al carrer per primera vegada el juny de 1995 durant la batlia de Jaume Armengol. Com a regidor de festes , creia que una de les maneres de fer les festes més populars , més vives era la participació de figures, com gegants, dracs, et... . És per aixó que amb el vot favorable del Pacte de Progrés,(PSOE. PSM i II) vaig comanar la construcció dels dos gegants, que representaven dos sabaters com homanatge a la indústria del calçat. La sortida dels gegants fou un espectable difícil desborrar sobre tot per a mí. L´ampanyaren els grups folklòrics d´Inca.i una multitud de gent. La comitiva es dirigia a la plaça santa Maria la Major, on s´havia d´ignagurar la reforma de la plaça. Aquesta estigué plena de gom a gom.. Com a regidor no vaig tenir temps de batiar-los i posar-lis un nom, doncs perderem les eleccions. Malgrat tot estic content perquè els inquers han pogut gaudir d´ells.

dijous, 9 d’abril del 2009

MIQUEL MERCADAL I RAMIS .Mestre, polític i activista cultural. Repressaliat





Nat a Inca el 1904. Era el fill de major del conserge de l´estació de tren d´Inca. Estudià Filosofia i Lletres i Magisteri a la Universitat de Barcelona. Home d´extensa cultura, socialista i activista d´esquerres . Impartí classes com interí a Sant Miquel d´Eivissa i a Alaró . Aconsegueix la plaça en propietat el 1925 a Pinós (Lleida), el 19 de març de 1929 torna a Mallorca, essent director de l´Escola Pública de Villafranca. A la fí demana el trasllat a Inca a l´escola rural de Can Boqueta com a director. Impartí l´ensenyament fins que fou detingut en esclatar la guerra. El 5 de novembre es depurat i suspès de la feina. El 10 de novembre de 1973 amb el decret de l´indult general 1824 s´incorpora per poc temps, doncs és jubila el 25 d´agost de 1974 .
Col.laborà amb la gent de la Justícia sobretot amb Gornés i Buades. Tots tres fundaren un teatret i un cor. Fou el director de la revista AVANCE. . Els seus escrits estaven amarats d´un esperit fortament esquerrà, marxista i defensor de la justícia social.
Juntament amb Miquel Reynés i d´altres fundador de l ´Agrupació Socialista d´Inca i redactor dels estatuts. El 19 de juliol de 1936, quan els falangistes feren la ràtzia al local del PSOE fou detingut per la guàrdia civil Fou traslladat a Can Mir i al camp de concentració de son Farineta, passà també per la presó dels caputxins. Se li feu consell de Guerra el 23 de novembre del 1937 a l´Escola d´Arts i Oficis de Palma i condemnat a la pena capital. Se li fou commutada per la pena de presó, i fou desterrat a Canàries i al Puerto de Santa Maria. Fou posat en llibertat vigilada el 1943 . Es trasllada a viure a Can Pastilla. Devers el 1950 col.labora amb al PCE, a causa de que el PSOE havia quedat desgavellat. Fou indultat el 10 de novembre de 1973 .
Morí el 1982 a Ciutat de Mallorca.

divendres, 27 de febrer del 2009

LLIBERTAT PER PODER VEURE EL PROGRAMA QUE VOLGUEM EN LES TELES EN CATALÀ

Fa temps que segons quin programes de TV-3, com les retransmissions de futbol, les pel·lícules i altres, no els podem veure. Sembla que hi ha un acord entre IB-3 i TV-·3. Hom creu que és anar en contra de la llibertat de l´espectador, així com un retrocés en quan a la difusió del català. Com més emissores ponguem veure molt millor. Això no és anar en contra de cap emissora. Vull veure IB3, TV3, TVM, Canal 33, Canal 9......... De que es té por?. La competència fa que tothom s´haguí d´espavilar, i per tan millorar la seva programació. Els atacs que han rebut alguns comentaristes criticant aquesta situació estant fora de lloc i em recorden èpoques passades. Me pensava que s´havia superat, i sobretot si aquets atacs venen de gent que pertanyen a partits democràtics?.