dimarts, 25 de març del 2008

La despersonalització d¨Inca


Inca des de la dècada dels cinquanta ha anat canviant la seva fesomia de forma accelerada. El canvis que s´han produït han sigut gairebé molt poc encertats, molt lluny de les característiques
arquitectòniques pròpies d´Inca i de Mallorca en general. S´han fet catàlegs de protecció d´edificis
però tanmateix molt minsos. No s´ha fet per protegir barris i carrers, ni tampoc el patrimoni industria (antigues fàbriques de calçat i tèxtil). Els interessos econòmics d´uns pocs i el mal gust han provocat la pèrdua de la identitat. Avui començam amb l´antiga plaça dels Pins, de José Antonio i actualment de Mallorca. Les màquines excavadores dels americans, que havien muntat una base al Puig Major, s´en cuidaren de destruir l´emblemàtica plaça , plena de pins, l´edifici de l´antiga biblioteca edifici, els bancs de pedra....Desapareixia l´imatge plena de records per tota una generació d´inquers.. Tan sols calia fer petites transformacions, però............Es va buidar la plaça, i quedar com un clot. La construcció quedà de tal manera que la gent li deia la plaça de "los ahorcados" o "el Valle de los caidos". Tanmateix mai s´arribà a acabar. Hi a la fí," els disbarats, dels disbarats"el bòdrio d´Inca"" el niu d´ametrelladores"..Es buidà més la plaça, llevaren els arbres i destruïren la segona plaça per a fer aparcaments subterrànies, amb goteres. "Una de les vergonyes d´Inca".

dimarts, 4 de març del 2008

Bernat Mateu i Ferrer

Emili Sancho Forgés

VÍCTIMES DEL FRANQUISME A INCA. A RUBIO .RAMÓN RODRIGUEZ. BERNAT.MATEU

ANTONI RUBIO ARAGON I RAMÓN RODRIGUEZ QUIROGA.

Nats a Rio Tinto. Es casaren amb dues inqueres. Treballadors. Foren cofundadors de l´Agrupació Socialista d´Inca , així com secretari i vicesecretari de la seva executiva. El 19 de juliol de 1936 foren detinguts a la seu socialista, juntament amb Miquel Mercadal, Andreu París , els germans Sancho, Miquel Reynés, Tomás Corró entre altres. Els empresonaren a Sant Domingo i després a Can Mir, on els lliuraren als feixistes que els assassinaren a Porreres. Se´ls donà per desapareguts.

BERNAT MATEU FERRER.

De can Rinya. Pagès. Germà d´Antoni , exbatle d´Inca. Fou membre de La Justícia i del partits Unió Republicana Federal i Esquerra Republicana Balear d´Inca. Era cunyat d´Andreu París. El 19 de juliol sembla que fou detingut a la seu socialista, on s´hi trobava també la societat de La Justícia. Conduit a Sant Domingo fou posat amb llibertat. L´agost de 1936 l´ empresonaren de nou a Sant Domingo, passant després a Can Mir. Aquí el 24 de març de 1937 fou lliurat a falangistes i assassinat al cementiri de Porreres.

Tots moriren per les seves idees , per la República, per la igualtat,la llibertat i per un món més just. Les seves famílies encara no tenen els seus cadàvers. VERGONYA

EL TRÂGIC MARÇ DE 1937 A INCA


En el mes de març de 1937 foren assassinats i se´ls donà per desapareguts els inquers Bernat Mateu Ferrer, germà d´Antoni; el seu




ANDREU PARIS MARTORELL
Sabater. Lider obrer. Ocupà diversos càrrecs a la societat de sabaters de La Justícia com
secretari, vicepresident i president(1936). Participà a les revoltes per mor la crisis de subsistències Inca (1919), per la qual cosa fou empresonat a Palma. És mostrà molt actiu a les diverses vagues que tingueren lloc els anys 1920-1923 . Durant la República participà també a les diverses directives de La Justícia fins que el 1936 fou elegit president. Fou cofundador el febrer de 1936 de l´Agrupació Socialista d´Inca, essent vicepresident de la seva executiva. El 19 de juliol de 1936 fou detingut per falangistes al local socialista, juntament amb altres membres destacats. Posat amb llibertat . l´agost es empresonat a Sant Domingo i poc després a Can Mir.El 12 de març de 1937 fou lliurat a feixistes que l´assassinaren al cementiri de Porreres.Morí per defensar una societat més justa i igualatòria.

BERNAT MATEU FERRER



JOSEP, EMILI I ANTONI SANCHO FORGES.



Nats a Mogente, País Valencià. Sabaters. Vingueren a Mallorca provinent de Ciutadella.
Josep i jugà de defensa amb al Constància, mentre que Antoni de mig. El major Josep fou el més polític. Fou president de La Justícia, i membre de l´executiva i fundador d´Esquerra Republicana Balear d´Inca. Però el febrer de 1936 fou membre fundador i de l´executiva de l´Agrupació Socialista d´Inca. Emili i Antoni s´afiliaren al PSOE. El 19 de juliol de 1936 foren detinguts a la seu socialista. Foren conduits pels carrers fermats amb cordes fins a Sant Domingo. Foren posats amb llibertat, però a l´agost foren detinguts a casa seva per falangistes i un guàrdia civil, ben armats. Els empresonaren a Sant Domingo i després a Can Mir. El 12 de març de 1937 foren assassinats a Porreres després d´ésser trets de Can Mir. S´ls donà per desapareguts.