EL TRÂGIC MARÇ DE 1937 A INCA

En el mes de març de 1937 foren assassinats i se´ls donà per desapareguts els inquers Bernat Mateu Ferrer, germà d´Antoni; el seu

cunyat Andreu Paris Martorell; els germans Sancho i els cunyats nats a Rio Tinto Antonio Rubio Aragón i Ramón Rodriguez Quiroga. Tots amb circumstàncies semblants, se´ls tragué de la presó de Can Mir i els feixistes als assassinaren al cementiri de Porreres.

ANDREU PARIS MARTORELL
Sabater. Lider obrer. Ocupà diversos càrrecs a la societat de sabaters de La Justícia com
secretari, vicepresident i president(1936). Participà a les revoltes per mor la crisis de subsistències Inca (1919), per la qual cosa fou empresonat a Palma. És mostrà molt actiu a les diverses vagues que tingueren lloc els anys 1920-1923 . Durant la República participà també a les diverses directives de La Justícia fins que el 1936 fou elegit president. Fou cofundador el febrer de 1936 de l´Agrupació Socialista d´Inca, essent vicepresident de la seva executiva. El 19 de juliol de 1936 fou detingut per falangistes al local socialista, juntament amb altres membres destacats. Posat amb llibertat . l´agost es empresonat a Sant Domingo i poc després a Can Mir.El 12 de març de 1937 fou lliurat a feixistes que l´assassinaren al cementiri de Porreres.Morí per defensar una societat més justa i igualatòria.

BERNAT MATEU FERRER



JOSEP, EMILI I ANTONI SANCHO FORGES.

Nats a Mogente, País Valencià. Sabaters. Vingueren a Mallorca provinent de Ciutadella.
Josep i jugà de defensa amb al Constància, mentre que Antoni de mig. El major Josep fou el més polític. Fou president de La Justícia, i membre de l´executiva i fundador d´Esquerra Republicana Balear d´Inca. Però el febrer de 1936 fou membre fundador i de l´executiva de l´Agrupació Socialista d´Inca. Emili i Antoni s´afiliaren al PSOE. El 19 de juliol de 1936 foren detinguts a la seu socialista. Foren conduits pels carrers fermats amb cordes fins a Sant Domingo. Foren posats amb llibertat, però a l´agost foren detinguts a casa seva per falangistes i un guàrdia civil, ben armats. Els empresonaren a Sant Domingo i després a Can Mir. El 12 de març de 1937 foren assassinats a Porreres després d´ésser trets de Can Mir. S´ls donà per desapareguts.